OPORTUNITAT PERDUDA

Donada la gran quantitat de marques que han començat a promocionar-se per tal de singularitzar els nostres trets característics com a vila turística , marques com ara “Lloret Natura”,”Lloret Vila Esportiva”, Lloret “Beach Life” , entre d’altres, Esquerra va proposar en el darrer plé del mes de Maig que Lloret de Mar s’esdevingués a més a més ciutat “gay friendly”.

Només ens caldrà agafar un diccionari i veure el significat d’aquestes dues paraules posades de costat:

Gay és un terme anglosaxó amb diverses accepcions com ara: feliç o atractiu /va però que tot sovint s’associa a la condició sexual de bolcar el nostre amor en persones del nostre mateix sexe.

Friendly és un adjectiu que podríem traduir com “aquella persona o cosa disposada a actuar de manera amistosa envers l’ altri”.

Per tant. si ajuntem “gay” amb “friendly” tindrem el següent concepte: “disposició a que el col·lectiu gai es trobi a gust entre nosaltres”.

Ara ja fa uns quants anys, gràcies a una moció presentada en solitari per Esquerra Republicana de Catalunya a Lloret varem aconseguir la creació d’un Registre de Parelles de Fet al nostre municipi. Fou un pas modest però molt important i l’únic possible en aquells moments per tal que el col·lectiu homosexual aconseguís una certa normalitat en les seves relacions afectives. En el decurs d’aquests anys i amb molta lluita, aquests col·lectius han aconseguit grans coses i estan en el camí d’aconseguir-ne moltes més.

També recentment Turisme de Catalunya ha editat la guia de Turisme LGBT, marca que engloba els col·lectius de lesbianes, gais, homes i dones bisexuals i homes i dones transsexuals.

Destins com ara Barcelona, les illes de Gran Canària i Eivissa, Benidorm, Berlín,Viena o Amsterdam inclouen la marca LGBT dintre de les seves campanyes promocionals.

Tenim actualment al nostre poble 8 establiments adherits a la marca de “Turisme LGBT. Es tracta de bars, hotels i discoteques però creiem que en falten molts més a la llista i a ser possible de tots els sectors comercials, associatius i d’altres.

I aquests arguments, entre d’altres, foren les reflexions que vaig fer en el passat ple municipal per aprovar una moció que fes de la nostra vila un municipi “gayfriendly”.
La veritat és que l’actual equip de govern de CIU ha demostrat la seva immaduresa, i la pressió d’algun sector o persones que han pogut amb la voluntat d’aprovar la moció d’esquerra. No veig , ni puc entendre, com una moció presentada amb suficient antel.lació i a on preguntats els membres de l’actual equip de govern per la seva intenció de vot –que en aquell moment era afirmatiu-, dues setmanes més tard es fan enrere i hi voten en contra, posant l’excusa que aquest tema s’ha de treballar des de Lloret Turisme.

Parlant de Lloret Turisme, segons el seu gerent, ja fa dos anys que hi estan treballant. A data d’avui , i amb una reunió de junta anyal, encara no he escoltat cap proposta al respecte ni en qué s’hi està treballant per tal de promocionar-nos en aquest tema. Recordo que Lloret Turisme , actualment finançat el 100% amb diners públics, és l’òrgan on l’equip de govern conjuntament amb membres del sector privat decideixen com gastar els 1.520.000€ ( més de 250millons de les antigues pessetes) del pressupost en promoció de la nostra vila.

Lloret de Mar ha perdut una gran oportunitat, els sectors més conservadors del nostre poble i la poca visió de futur del nostre equip de govern ha estat comentada mediàticament a tot arreu .

Presentar aquesta moció m’ha fet encara més evident que en el segle XXI hi ha col·lectius que encara han de continuar treballant per normalitzar-se en un societat que, encara que moderna, conserva molts prejudicis i manca de respecte. La setmana abans del ple vaig escoltar tot tipus de comentaris, gent que hi estava a favor i d’altra que hi estava en contra, però el que més vaig sentir fou vergonya aliena per les burles i mofes dirigides al col·lectiu LGBT. Aquests comentaris fora de lloc m’han apropat a un col·lectiu , que jo creia que tenien la batalla guanyada, però que malauradament han de continuar treballant per la seva normalització.

El nostre objectiu amb aquesta moció no era tan sols el tema turístic i de promoció ans posar al damunt de la taula la problemàtica dels diferents col.lectius en la seva vessant social per tal d’anar més enllà amb la creació de programes d’ajuda i informació.

Sento que hem perdut una oportunitat perquè les properes generacions siguin més capaces de respectar la diversitat, la pluralitat, però sobre tot a les persones amb indepèndia de la seva orientació sexual.

Eduard Coloma

Donant Solucions!

10mil a brussel.les

El divendres dia sis, de matinada, marxàvem cap a Barcelona. Els també lloretencs, Jaume Giménez, Conseller nacional d’ERC per la comarca de la Selva i Jordi Orobitg, President de la secció local d’ERC a Lloret, m’acompanyaven en el llarg periple fins a Brussel·les, motivat per la necessitat de fer vols indirectes (via Munich d’entrada i via Frankfurt de tornada) pel fet que l’ingent demanda de vols des de Catalunya a Brussel·les, havia esgotat les places en vols directes.

Aquesta dada, ja ens dona idea de la magnitud del moviment dels catalans cap a Bèlgica i deixa en mal lloc aquells que han especulat amb un fracàs de la convocatòria.

Un cop a Brussel·les, ja dissabte el matí, ens dirigirem a la Gare du Nord i veritablement ens varem preocupar. Dins l’estació, una hora abans de la fixada per l’ inici de la manifestació, tot just quatre persones, procedents inqüestionablement de Catalunya -amb senyera i barretina- feien cua pacientment davant del mostrador d’una “boulangerie”.

Al sortir de l’estació, es van dissipar els nostres dubtes. Munions de catalans, convergien a la Gare du Nord. N’hi havia de grans i de joves. De tota condició, però amb un objectiu comú. El somriure d’aquell que te la convicció de que està a punt de viure un moment històric i inoblidable s’apreciava en els seus rostres. Llavors, rodejats de compatriotes, senyeres i pancartes, inclosos els retrats invertits dels senyors Vidal Quadras i Guardans; ens emocionarem amb l’arribada dels autocars que, procedents de Catalunya, en alguns casos, divuit hores abans, arribaven a la trobada. Les salutacions, petons i abraçades ajudaren als viatgers a despertar músculs i ossos adormits pel llarg viatge. S’ha d’estimar molt la teva terra, per fer un viatge de divuit hores, marxar pels carrers de Brussel·les durant tres hores més, per embarcar-te de nou en el mateix autocar per tornar a casa teva i a sobre haver d’escoltar, com alguns tertulians, al servei dels mitjans partidistes de costum, diuen que has anat a Bèlgica de turisme.

La manifestació? Un clam pel dret a l’autodeterminació de Catalunya i per la seva independència. Tot i ser un acte convocat per una plataforma procedent de la societat civil, va comptar amb una gran presència de polítics, com ara els diputats al Parlament, na Anna Simó i en Pere Aragonés, el diputat al Congrés, en Francesc Canet, el senador, Miquel Bofill, i el candidat al Parlament europeu, en Oriol Junqueras. Tots ells d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La marxa fou acollida amb simpatia i aplaudiments per qui ens observà. Des de molts balcons, la canalla emergia amb la samarreta del Barça i n’assenyalaven l’escut, identificant-nos amb una de les icones del nostre país. En d’altres balcons, naturals del país, improvisaven senyeres, penjant llençols grocs i roba vermella. Per cloure l’acte, els parlaments i un moment del més emotiu, abans d’escoltar el nostre himne nacional. Per megafonia es reproduí el parlament d’un dels catalans universals. El gran Pau Casals adreçant-se a les Nacions Unides i mostrant els seu orgull com a català, del seu país i la seva història.

Em preguntareu en fi. Va valer la pena? Veritablement, crec que si. Veure la passió que tanta gent gran com era present en aquell acte, mostrava alhora de cridar per l’ independència de Catalunya i tanmateix apreciar alhora l’ il·lusió amb la que aquells ulls cansats admiraven la força de la joventut que, des de la seva rebel·lia, cridava al seu costat, ens ha fet adonar, encara més, de la gran responsabilitat que pesa sobre la nostra generació, que no és una altra que complir els somnis dels nostres avis i proporcionar als nostres fills un país lliure en el que puguin desenvolupar-se sense el permanent sentit d’insatisfacció que genera el fet de no sentir-te particep d’un projecte amb el que t’obliguen a coexistir i en el que a més no ets ben vist.

Visca Catalunya lliure!

Oriol Junqueras a Lloret de Mar

El meu suport a la família de Can juriola

Carta rebuda avui;

COMUNICAT DE PREMSA


a tots els mitjans informatius lloretencs,

Ens agradaria que en féssiu la major difusió d'aquesta nota, redactada per un grup d'Entitats civils lloretenques.


El temporal del proppassat dia 26/12/2008, va provocar danys importants en infraestructures, mobiliari urbà, negocis, i vaixells.

La Joven Maria III i la Joven Margarida, propietat de l'empresa Viatges Maritíms SL varen ser esmicolats.

La magnitud dels danys és immensa, i les repercussions negatives per al turisme si desapareix aquesta empresa són també molt importants. No cal recordar que els creuers esmentats sempre han estat a la disposició de la Vila en tot tipus d'esdeveniments, actes, festes i demés.

El proper dilluns 2 de febrer a les 8 del vespre en el ple municipal una moció per la que es proposa intercedir davant la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, en el sentit de sol.licitar ajuts econòmics per l'empresa Lloretenca "Viatges Marítims SL", que va resultar especialment perjudicada pels temporals de llevant del passat mes de desembre.

Paral.lelament, un grup d'entitats i membres de la societat civil lloretenca, inquiets per la situació de l'empresa esmentada, han decidit emprendre accions de suport a la família de Can Juliola. Una de les primeres accions proposades era la de fer una reunió de totes les Entitats lloretenques, però vist que el ple del consistori dilluns vinent aprovarà aquesta moció ha decidit avançar la seva aparició pública i demana:

1- A totes les Entitats i particulars , que el proper dilluns 2 de febrer a les 8 del vespre vagin al ple de l'ajuntament per tal de donar suport moral a la moció, i a la família de Can Juliola.

2.- Emplaçar a un representant de cada Entitat lloretenca a la reunió que celebrarem el proper dilluns 9 de febrer a les 8 del vespre a la sala d'actes de l'Ajuntament.


Perquè, recordem-ho TOTS ANEM EN EL MATEIX BARCO

Atentament,

Coordinadora d'entitats

Així mateix el meu suport a la resta d'empreses i particulars que han estat efectats en el darrer temporal.Eduard Coloma

Populisme verbal. Demagògia digital.

CiU de Lloret de Mar ja està en campanya. No, no estem equivocats. I ha començat amb un estil demagògic i populista que demostra que les coses no les ha fet prou bé. Un polític conscient i sabedor d’haver fet bé la seva feina, no recorre a aquestes estratègies. No li cal.

Populisme perquè, en l’acte de celebració del trentè aniversari del Xino Xano, l’Alcalde es despenja tot dient que Lloret tindrà un carrer en honor a tal associació. Hi estem totalment d’acord, però, senyor Alcalde, aquestes no són maneres... Primer faci la proposta privada i reservadament als altres grups municipals i presentem una moció conjunta proposant tal mesura. O és que la resta del consistori lloretenc no valora prou la feina del Xino Xano?O és que no sap que, precisament el Xino Xano, s’ha caracteritzat sempre en mantenir una neutralitat política exquisida entre totes les opcions polítiques locals (cosa que sempre hem valorat molt, des d’ERC) durant els 30 anys de la seva història ?
Per altra banda, donades les característiques de les activitats habituals del Xino Xano, no seria molt millor dedicar-los-hi un bonic tram del camí de ronda? O potser un futur parc enjardinat a la zona de Can Xardó ? ...
No, senyor alcalde, no ha respectat la tant preuada neutralitat política històrica del Xino Xano fent la proposta que ha fet, en el moment que la ha fet i amb l’estil que la ha fet. No els ha fet cap favor.

Demagògia digital és la que ha demostrat la secció local de CiU a Lloret, que per mediació d’un dels seus “acòlits” a internet, ha fet arribar als lloretencs la inauguració del seu nou web. A banda de sospitoses semblances ( tipus “copiar i enganxar” de la web municipal ) , trobem una dura crítica al darrer govern municipal conformat entre d’altres per ERC, amb l’argument de que, en el seu dia convocat concurs dels carrilets, va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

No ens sembla malament com a crítica, però hauran de reconèixer que incorren en demagògia al no criticar, també als incompetents de CiU, que no solament van atorgar el conveni a Promocions Solmar, SL, sinó que tot i el seu incompliment flagrant, els van donar llicències de construcció i divisió en propietat horitzontal, i tot per déu milions d’euros que ningú no ha vist, fet que comporta que no es pugui tirar endavant la piscina municipal... per exemple i entre altres coses.

Senyors, estem en campanya!


Eduard Coloma i Boada

ARA SI QUE TOCA !

El passat trenta-un de gener es va aprovar una moció presentada per l’equip de govern i consensuada per tots els grups municipals per demanar ajudes al govern de la Generalitat, per les destroces conseqüència del temporal. Tot i que el Govern de la Generalitat ja havia anunciat aquestes ajudes, entenem que aquesta moció era necessària per fer escoltar la veu del nostre consistori. Ara bé, sempre ens quedarà el dubte de si aquesta mateixa era la voluntat de l’equip de govern. Ho va fer per aquest motiu, o per escenificar la preocupació de l’equip de govern i especialment del nostre alcalde per les empreses privades que han estat afectades per el temporal, o com va dir , per escenificar la seva tasca com a diputat al parlament, a l’oposició, amb les interpel·lacions al govern sobre aquests fets?

Aquest temporal ens ha de fer reflexionar i fer obrir els ulls sobre el model de façana marítima que volem. Esquerra republicana de Catalunya a Lloret de Mar ha defensat un passeig marítim sense aparcament, i aquesta posició no és fruit de la casualitat, ni conseqüència del fet d’estar a l’oposició.

Volem una façana marítima sense cotxes que esdevingui un gran bulevard de vianants. La virtut de la nostra població és la viabilitat de la implantació de pàrquing a menys de tres-cents metres del passeig. Aquest estiu hem pogut comprovar com el pàrquing de la terminal d’autocars no s’emplenava i, tanmateix, hem de tenir present l’ immediata construcció de l’aparcament a la antiga plaça de braus, amb quatre-centes places més d’aparcament, així com la propera obertura de l’aparcament del Casino, amb cinc-centes places més. Aquest esponjament de places ens permet dissenyar un model més sostenible i accessible per el vianant en el nostre estimat front marítim.

Fa ja uns anys que el carrer Sant Pere, és semi- peatonal. Si preguntéssim als lloretencs per la qualitat de vida d’ aquest carrer comparat amb els anys que es podia circulat tot el dia , segurament ens respondrien que ha millorat notablement. Avui ningú s’imagina aquest carrer ple de vehicles tot el dia. Doncs el passeig, a la llarga, ha d’esser com una gran avinguda on tothom pugui gaudir de un dels nostres valors naturals, el nostre front marítim.

Tornant al darrer Ple, cal recordar que l’alcalde ens va respondre que no tocava parlar de l’aparcament del passeig Jacint Verdaguer. Nosaltres creiem que si, ara més que mai, toca parlar d’aquesta infraestructura , que aquest equip de govern vol fer tant si com si. Si volem desencallar la reforma del nostre passeig no cal més que retirar del projecte de reforma del passeig aquests pàrquings que entenem que no solucionen cap problema sinó que ben al contrari poden comportar perjudicis en el futur. Esperem doncs que l’ensurt del darrer temporal i els exemples ben propers que ens ha deixat, obri la ment i els ulls dels qui ens governen i de tots aquells que creuen que aquest aparcament serà la solució del passeig marítim de Lloret de Mar.